Estils d'aprenantatge en les IM

Durant les sessions de treball sobre Einstein em vaig poder adonar de com d’important és programar les diferents activitats tenint en compte totes les intel·ligències i els diferents estils d’aprenentatge de cada alumne.

En cada sessió he pogut observar com els alumnes se’ls ha permès desenvolupar-se en les diferents intel·ligències, escollint amb les quals se sentien més còmodes en cada moment, ajudant-los a través d’aquelles que tenen més desenvolupades a treballar les menys desenvolupades, potenciant-les totes amb la mateixa importància i combinant-les durant les activitats.

De la mateixa manera també la mestra apel·lava a les diferents intel·ligències alhora de realitzar les activitats, combinant-les de manera creativa. Per exemple, realitzant explicacions, escrivint a la pissarra, fent dibuixar als alumnes, passant vídeos o imatges per explicar idees i conceptes, proporcionant experiències tàctils, fent que els alumnes s’aixequessin i es moguessin per la classe o fora d’aquesta, observant objectes estudiats, gesticulant al parlar, posant èmfasi rítmic, realitzant pauses perquè els alumnes poguessin reflexionar, posant música de fons durant les sessions, formulant preguntes que convidessin a interaccionar els uns amb els altres, incloent referències a experiències viscudes,...

A l’hora de recollir la informació que ens arriba de l’exterior cada persona utilitza un canal o sistema representatiu preferent amb més freqüència: sistema visual, sistema auditiu o sistema cinestèsic (tacte).

Durant les sessions, conjuntament amb la mestra de l’aula, hem anat detectant en quin estil d’aprenentatge es desenvolupava millor cada alumne, per tal de poder anar adaptant les diferents activitats a les característiques personals de cada un d’ells, tenint en compte les diferents maneres d’aprendre. Així doncs, per exemple alhora d’explicar els diferents materials que utilitzaríem per a realitzar un experiment, primer mostràvem els objectes als alumnes, dèiem el seu nom i l’escrivíem a la pissarra, i també proporcionàvem que cadascú els pogués tocar i manipular. Presentant la mateixa tasca des dels diferents canals ens assegurem que la informació arriba a cada un dels alumnes. O alhora d’explicar com anar d’una aula a una altra, hi ha alumnes que els va millor que els ho expliquis verbalment en canvi altres que els ensenyis el plànol de l’escola. Quan vas coneixent més els alumnes ja aprens a intuir de quina manera li anirà millor que li presentis les diferents tasques.

Això em fa reflexionar sobre la importància que els docents i els professionals de l’educació augmentin el repertori de tècniques, eines i estratègies que tenen per ensenyar, que vagin més enllà de les basades en la intel·ligència lingüística o logicomatemàtica, o en el canal auditiu i visual.

Si tots els alumnes tenen estils d’aprenentatge i ritmes diferents, interessos i motivacions diversos, no podem pretendre que tots responguin de la mateixa manera i en el mateix moment als objectius que els planteja el sistema educatiu, i per tant caldrà readaptar els mètodes d’ensenyament a tots els perfils d’alumnat.