Experiències cristal·litzants vs experiències paralitzants

Les experiències cristal·litzants i les paralitzants poden afavorir o bloquejar, respectivament, el desenvolupament de les intel·ligències (Gardner, 1983).

A continuació us deixo una reflexió sobre la importància que poden tenir aquestes experiències en el desenvolupament de la intel·ligència dels nostres alumnes.

 

Les experiències cristal·litzants són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona. Generen una motivació cap a algun interès o activitat. Per exemple, Einstein quan tenia 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola, i anys més tard va afirmar que aquest fet va fer despertar-li la curiositat per descobrir els misteris de l’univers.

Les experiències paralitzants tenen a veure amb el sentit del ridícul, amb la vergonya i amb alguna situació viscuda amb certa incomoditat. Un exemple podria ser quan un professor/a se’n riu d’un dibuix que ha fet un alumne, el ridiculitza davant la resta de la classe,...

Els dos tipus d’experiències tenen cabuda durant l’edat escolar, en la qual el nen/a viu múltiples situacions dins les aules. Com a professionals és molt important ser conscients de què diem i com ho diem, ja que tot el que es transmet de forma verbal o no verbal pot tenir un impacte amb els alumnes. També, és important no emetre judicis previs ni tenir expectatives elevades potser no assolibles per alguna part de l’alumnat, i potenciar la seva autoestima i autonomia, el respecte envers a un mateix i als altres, la tolerància a la frustració, i la individualitat.

Si som persones capaces de promoure entre els alumnes i la resta de professionals amb els quals treballem experiències cristal·litzants, evidentment evitarem generar experiències paralitzants. 

Gardner, H. (1983). Estructuras de la mente: la teoria de las inteligencias múltiples. Mexico: Fondo de Cultura Económica.