Què és educar?

Què és educar?

dimecres, 25 de novembre del 2015

Noves eines, nous recursos



Aquesta setmana la psicopedagoga del centre em va ensenyar diferents recursos que utilitzen per organitzar-se a nivell d’escola i comunicar-se entre les diferents aules i professionals que hi treballen, i també amb serveis externs que acullen alguns dels alumnes. 
El que em va cridar més l’atenció és la utilització d’un programa informàtic en xarxa, que van crear ja fa uns anys i l’han anat perfeccionant (l’Entigest), que els permet veure els expedients dels alumnes i també anotar/consultar dades que fan referència a aspectes més personals, físics, psicològics,... però també les valoracions de les reunions fetes amb els pares, valoracions del CSMIJ,... o el registre dels diferents incidents que hi ha hagut, per exemple, amb algun alumne. La veritat és que vaig trobar que era una eina molt interessant, ja que et permetia disposar d’un ventall d’informacions molt útils (en un període de temps reduït) alhora de portar a terme una intervenció, i també perquè propicia i facilita la relació i comunicació entre els diferents professionals que atenen als alumnes la qual cosa beneficia la tasca de cadascun.

Després de conèixer aquest programa em va ensenyar un instrument que utilitzen per tal d’avaluar la conducta adaptativa de les persones amb discapacitat, l’ICAP (adaptació de Montero, D). És  una prova individual, d’uns 20 minuts de durada, que s’aplica quan l’alumne ja porta com a mínim 3 mesos a l’escola i es valoren diferents ítems que fan referència a la conducta adaptativa (capacitats motrius, comunicatives, de la vida personal, de la vida comunitària) i als problemes de conducta. Em va proposar poder participar quan es passessin les proves als alumnes que havien entrat aquest curs.


La valoració de les possibles limitacions en la conducta adaptativa, conjuntament amb la valoració del funcionament intel·lectual (QI), ens dóna eines per tal de poder establir si existeix, i en quin grau, retard mental en l’alumne avaluat.
Un cop establert el diagnòstic el psicopedagog haurà de treballar per tal de: poder-los oferir oportunitats, propiciar al màxim la seva participació activa en els diferents contextos, prioritzar els aprenentatges més funcionals que són els que els serviran per ser competents en la vida diària,  portar a terme un anàlisi de les seves necessitats per tal de determinar els ajuts i els suports que necessitaran, i portar a terme una intervenció centrada en el currículum.
Un alumne serà més o menys retardat segons la naturalesa de les situacions amb les quals s’hagi d’enfrontar i els ajuts que se li puguin facilitar per encarar-les.
 

dimecres, 18 de novembre del 2015

El consell dels infants



L’altre dia va venir a l’escola el dinamitzador que s’encarrega del Consell dels Infants de la ciutat de Manresa a recordar-nos en què consisteix el consell i com hi poden participar els diferents nens i nenes.

El Consell dels Infants és un espai de participació pensat perquè els nens i nenes puguin expressar les seves idees i proposar accions que ajudin a millorar la seva ciutat. El fet que existeixi un consell dels infants implica el compromís de l’Ajuntament  a escoltar les opinions i idees dels nens i nenes i a portar a terme alguna de les seves propostes.

En el consell hi participen els alumnes de 5è i 6è de diferents escoles de la ciutat de Manresa que voluntàriament n’han volgut formar part. El CEE Jeroni de Moragues on jo faig les pràctiques ja fa 9 anys que hi participa, des de que es va iniciar.
La metodologia de treball que porten a terme els dinamitzadors consisteix en realitzar sessions a les escoles, una al mes, dins del grup-classe i plenaris conjunts amb els representants de totes les escoles. Les sessions dins de les escoles tenen la funció d’informar, escoltar i treballar totes les propostes a partir de la participació dels infants d’un mateix grup-classe i sempre en horari escolar. Els plenaris serveixen per posar en comú tot allò que s’està treballant de manera individual a cada escola per tal de poder arribar a acords consensuats.

El fet de participar en el consell dels infants es valora com a molt positiu des dels diferents professionals de l’escola, i també per part dels alumnes que tenen ganes de participar-hi cada any. La tasca que es realitza durant tot el curs, seguint les indicacions dels dinamitzadors i portant a terme les activitats que aquests proposen, fa que els alumnes aprenguin a saber expressar millor allò que volen, a parlar de quines són les seves necessitats i els seus desitjos, i a tenir una opinió sobre la ciutat on viuen (allò que els agrada, el que canviarien,...). També els ajuda a desenvolupar capacitats com ara aprendre a dialogar, a escoltar, a pactar i posar-se d’acord, a col·laborar,... Per altra banda, propicia que en dies concrets es relacionin amb altres alumnes de centres ordinaris i comparteixin les mateixes activitats.

 

dimecres, 11 de novembre del 2015

Entén el teu entorn amb pictogrames


Avui m'agradaria parlar-vos d'una notícia que he trobat a internet i que m’ha cridat l’atenció. 
El titular és “Un món de pictogrames sobre les barreres verbals”. L’he trobat molt interessant, per la idoneïtat de la seva proposta i per la facilitat aparent que sembla el fet de poder-la portar a terme. 
M’ha fet reflexionar sobre com pot ser de limitador un entorn el qual no inclou un grup de persones que tenen una discapacitat concreta, en aquest cas la discapacitat verbal dels TEA, i com podria millorar la seva autonomia si introduíssim el seu llenguatge habitual – els pictogrames- en la quotidianitat dels espais en els quals es mouen.

Us convido a que la llegiu i si us ve de gust la comentem!