Què és educar?

Què és educar?

dimarts, 29 de març del 2016

Investigant sobre les intel·ligències


Tradicionalment la intel·ligència humana s’ha basat en el concepte de quocient intel·lectual (QI), introduït per Lewis Terman. Segons aquest model, la intel·ligència és quelcom que es pot mesurar en una escala en la qual cada persona té el seu QI que el fa ser més o menys intel·ligent. Entén la intel·ligència com un concepte fixe, estàtic i permanent, que tenim des de que vam néixer i que no podem modificar.

Howard Gardner, psicòleg nord-americà de la Universitat de Harvard, escriu el 1983 el llibre “Les estructures de la ment” a on planteja un concepte més ampli d’intel·ligència -Intel·ligències Múltiples-, en el sentit de que no n’hi ha una sinó vàries que es desenvolupen de manera independent i a través de l’aprenentatge .Segons Gardner[1] (1999) amb aquesta teoria, “pretén oferir als educadors un conjunt d’eines amb les quals ajudar a desenvolupar les potencialitats individuals, i crec que aplicada de manera adequada pot ajudar a fer que tots els individus arribin al màxim desenvolupament de seu potencial tant en la vida professional com en la privada”.
La investigació de Gardner el porta a diferenciar entre 8 tipus d’intel·ligències diferents: lingüística, lògicomatemàtica, cineticocorporal, musical, espacial, interpersonal, intrapersonal i naturalista.

Gardner considera que les limitacions del sistema tradicional per tal de mesurar el QI eren que només es tenia en consideració la intel·ligència lògicomatemàtica i la lingüística.
Totes les intel·ligències són iguals d’importants i totes s’haurien d’educar, practicar i potenciar per igual en els sistemes educatius, incorporant el concepte que es pot aprendre a ser intel·ligent.

Tots els alumnes tenen diferents capacitats i habilitats. El fet de treballar les diferents intel·ligencies els ajudarà a conèixer’s millor i també a mestre de l’aula a saber quines són les necessitats de cada un d’ells per tal de poder arribar millor als aprenantatges i així atendre millor la diversitat a l’aula.


[1] Gardner, H.(1999). Inteligencias múltiples. La teoría en la pràctica.

2 comentaris:

  1. El tema de les intel·ligències múltiples és molt interessant i una bona perspectiva teòrica per modificar maneres de fer a les aules.

    L'explicació que dones és breu però aclareix molt bé el concepte.

    Podries afegir bibliografia, webgrafia sobre el tema?

    M.Àngels Megías

    ResponElimina
  2. Perfecte M.Àngels ara l'afegiré en una nova entrada.
    Gràcies,

    ResponElimina