Tradicionalment la intel·ligència humana s’ha basat en el concepte de quocient intel·lectual (QI), introduït per Lewis Terman. Segons aquest model, la intel·ligència és quelcom que es pot mesurar en una escala en la qual cada persona té el seu QI que el fa ser més o menys intel·ligent. Entén la intel·ligència com un concepte fixe, estàtic i permanent, que tenim des de que vam néixer i que no podem modificar.
La investigació de Gardner el porta a diferenciar entre 8 tipus
d’intel·ligències diferents: lingüística, lògicomatemàtica, cineticocorporal,
musical, espacial, interpersonal, intrapersonal i naturalista.
Gardner considera que les limitacions del sistema tradicional per tal de
mesurar el QI eren que només es tenia en consideració la intel·ligència
lògicomatemàtica i la lingüística.
Totes les intel·ligències són iguals d’importants i totes s’haurien
d’educar, practicar i potenciar per igual en els sistemes educatius,
incorporant el concepte que es pot aprendre a ser intel·ligent.
Tots els alumnes tenen diferents capacitats i habilitats. El fet de
treballar les diferents intel·ligencies els ajudarà a conèixer’s millor i també
a mestre de l’aula a saber quines són les necessitats de cada un d’ells per tal
de poder arribar millor als aprenantatges i així atendre millor la diversitat a
l’aula.
El tema de les intel·ligències múltiples és molt interessant i una bona perspectiva teòrica per modificar maneres de fer a les aules.
ResponEliminaL'explicació que dones és breu però aclareix molt bé el concepte.
Podries afegir bibliografia, webgrafia sobre el tema?
M.Àngels Megías
Perfecte M.Àngels ara l'afegiré en una nova entrada.
ResponEliminaGràcies,