Experiències cristal·litzants vs experiències paralitzants

Les experiències cristal·litzants i les paralitzants poden afavorir o bloquejar, respectivament, el desenvolupament de les intel·ligències (Gardner, 1983).

A continuació us deixo una reflexió sobre la importància que poden tenir aquestes experiències en el desenvolupament de la intel·ligència dels nostres alumnes.

 

Les experiències cristal·litzants són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona. Generen una motivació cap a algun interès o activitat. Per exemple, Einstein quan tenia 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola, i anys més tard va afirmar que aquest fet va fer despertar-li la curiositat per descobrir els misteris de l’univers.

Les experiències paralitzants tenen a veure amb el sentit del ridícul, amb la vergonya i amb alguna situació viscuda amb certa incomoditat. Un exemple podria ser quan un professor/a se’n riu d’un dibuix que ha fet un alumne, el ridiculitza davant la resta de la classe,...

Els dos tipus d’experiències tenen cabuda durant l’edat escolar, en la qual el nen/a viu múltiples situacions dins les aules. Com a professionals és molt important ser conscients de què diem i com ho diem, ja que tot el que es transmet de forma verbal o no verbal pot tenir un impacte amb els alumnes. També, és important no emetre judicis previs ni tenir expectatives elevades potser no assolibles per alguna part de l’alumnat, i potenciar la seva autoestima i autonomia, el respecte envers a un mateix i als altres, la tolerància a la frustració, i la individualitat.

Si som persones capaces de promoure entre els alumnes i la resta de professionals amb els quals treballem experiències cristal·litzants, evidentment evitarem generar experiències paralitzants. 

Gardner, H. (1983). Estructuras de la mente: la teoria de las inteligencias múltiples. Mexico: Fondo de Cultura Económica.

Programem Einstein

Fa uns dies em vaig reunir amb la tutora de l’aula de 6è i la psicopedagoga per tal de poder valorar el talent que s’havia treballat i poder programar les següents sessions.

Pel que fa al treball realitzat sobre Leonardo da Vinci, es valora que aquest va ser molt engrescador i motivador pels alumnes. S’ensenyen les avaluacions realitzades a la psicopedagoga. Es van tenir en compte les diferents intel·ligències en cada activitat, i aquestes s’utilitzaven perquè els alumnes es poguessin adonar de com aprenen millor i disposar de millor estratègies. Es valora continuar treballant en la línia portada a terme fins aleshores. La psicopedagoga recorda que es vagi realitzant un recull documentat de totes les sessions que es van portant a terme.

Per tal de programar el nou talent, Einstein, ja havíem consensuat que jo portaria elaborades propostes de sessions de treball i les plantejaria a la reunió. Uns dies abans vaig estar cercant recursos sobre el personatge: aspectes més importants de la seva biografia, habilitats en les quals destacava,... i vaig elaborar un conjunt de propostes, tenint el compte que es poguessin treballar des de les diferents intel·ligències i que incloguessin els aspectes més importants del personatge. Les vam estar debatent i retocant amb la tutora i la psicopedagoga, i al final van quedar organitzades de la següent manera.

1a sessió

- Presentació del talent: la vida d’Einstein. Vídeo de dibuixos animats que repassa els aspectes més importants de la vida del personatge.

- Taller de cuina: fem un batut de maduixes. La idea és concebre l’elaboració d’una recepta de cuina com una manera de fer ciència, ja que aquesta no només és teoria sinó que ens serveix en la vida quotidiana. Convertir-nos en científics de laboratori i aprofitar per conèixer i treballar unitats de mesura, ingredients diferents, proporcions, estris de la cuina, quin gust té, sorolls que fem quan cuinem, diferents estats de la matèria,...

2a sessió

- Com se sent Einstein?. Aprofitant el talent que estem treballant, sabem que quan era petit se’l va tractar de persona rara, no el comprenien, deien que estava boig,... aprofitem per parlar amb els alumnes sobre com es deuria sentir Einstein i si ells s’han sentit mai així, com podem actuar. Complementem la sessió amb un vídeo que parla sobre el rebuig social i el fet de sentir-se diferent.

3a sessió

- Experiment científic: líquids que no es barregen. Continuem treballant com a científics, aquesta vegada amb un experiment que ens parla de la densitat de la matèria. Hem d’aconseguir els materials i realitzar els passos de manera correcte perquè es produeixi el resultat desitjat.

4a sessió

- On està el tresor? Per entendre una utilitat pràctica de la teoria de la relativitat d’Einstein, coneixerem el navegador GPS i aquest ens ajudarà a trobar el tresor amagat. 

Valoro molt positivament la reunió que vam portar a terme. Els aspectes que haviem de tractar estaven ben temporitzats i es va arribar a acords clars i unificats. La meva sensació va ser molt bona ja que van escoltar les propostes que els vaig plantejar i les van trobar molt adequades, la qual cosa em genera més confiança en bon camí del treball que estic realitzant. Es va concretar una nova data per a la següent reunió.
 
Doncs ara a treballar amb el nou talent!!

Avaluació en relació al treball sobre Leonardo da Vinci

Aquesta setmana hem estat preparant l’avaluació corresponen a la finalització del treball sobre Leonardo da Vinci, per tal d’avaluar l’alumne en les diferents sessions que hem portat a terme.

Com ja us vaig explicar anteriorment, l’objectiu de l’aplicació del programa de talents es que els alumnes siguin conscients del seu propi talent, i s’aprofita el fet d’estudiar un personatge talentós perquè els hi serveixi d’exemple de com cada un de nosaltres podem trobar aspectes en els quals podem destacar i ser talentosos. En el cas de Leonardo da Vinci, aquest va destacar en les diferents intel·ligències, però sobretot en per la espacial

Amb la psicopedagoga i la tutora de l’aula vam estar parlant de la importància que els indicadors reflectissin aspectes relacionats amb aquesta, i també amb tasques i activitats concretes que havíem estat portant a terme a l’aula durant les sessions.

Em vaig encarregar de concretar la fitxa d’avaluació que utilitzaríem per avaluar a cada alumne. Vaig tenir en compte tot el que havíem parlat amb la tutora i la psicopedagoga anteriorment. Per realitzar-la em vaig basar en el programa d'intel·ligències múltiples de  la Koncha Pinos, que ja és el que havien utilitzat en l’avaluació anterior. Aquest entén que els alumnes funcionen amb diferents nivells d’intel·ligència i d’atenció, que es valoren amb diferents ítems que es puntuen amb si/no, en funció de si l’alumne l’ha aconseguit o no. Vaig portar a terme una recerca i una tria dels indicadors que més s’ajustaven al que volíem avaluar de les sessions portades a terme, organitzats en quatre apartats: apreciacions, actuacions, creacions i atenció plena. La fitxa avaluativa era la mateixa per a tot el grup.

Un cop elaborada la fitxa d’avaluació ens vam reunir amb la tutora de l’aula. Ella la va trobar molt correcta, els indicadors que havia escollit eren els encertats i reflectien allò que volíem aconseguir.  Vam començar doncs a realitzar les avaluacions de cada nen/a de manera conjunta. Així ens vam basar en la observació portada a terme durant les activitats, en les diferents tasques elaborades pels alumnes, en les seves pròpies valoracions que realitzaven al finalitzar les sessions,... i  vam anar avaluant els diferents ítems fins a completar-les.

Les avaluacions ens serveixen per poder comprovar com cada alumne accedeix i comparteix el coneixement, els diferents nivells d’intel·ligència i atenció que mostra, els seus punts forts i els seus punts febles,... el seu anàlisi ens ajuda per seguir acompanyant a l’alumne en el seu procés de desenvolupament i aprenentatge alhora de tenir en compte la programació de les següents activitats. 

Pinos Pey, K. (2015) Programa de talentos con aplicación de las inteligencias múltiples. Estudios Contemplativos.

Exemple de sessió de treball

Tornant de setmana santa la meva intervenció ja s’ha centrat en el programa de talents. Aquest mes el talent que estan treballant a l’aula és Leonardo da Vinci. El fet de descobrir el personatge, conèixer la seva obra,... ens ajudarà a treballar les diferents intel·ligències. 

A continuació us explico una de les sessions que vam realitzar i com intencionadament apareix cada tipus d’intel·ligència en activitats concretes que es proposen.

Descripció de la sessió "El museu de Leonardo da Vinci"

La sessió va consistir en simular que assistíem a un museu dedicat a Leonardo da Vinci. La vam realitzar conjuntament amb una altra aula de l’escola.

Prèviament es va decorar una classe amb fotos de Leonardo, fitxes explicatives de la seva vida, maquetes dels seus invents, materials que utilitzava,... i una altra aula amb un vídeo projector.

Al passadís, entre les dues aules, es van situar dues taules que representaven un banc per donar diners als alumnes i una taquilla per tal de poder comprar les entrades per entrar al museu, respectivament.

La sessió va començar amb una estona tranquil·la, on cada alumne, amb silenci, escoltava la seva respiració, es relaxava,...

Després quan els vam explicar en què consistiria la sessió es van posar molt contents. El fet de veure-ho tot tant decorat i ambientat els va despertar l’interès i la curiositat.

Primer van haver de demanar diners al banc i posteriorment comprar l’entrada per tal de poder entrar al museu.

A continuació vam veure la projecció sobre la vida i obra de Leonardo. Alguns ja coneixien el personatge però la majoria no n’havien sentit parlar mai.

Després vam anar cap a l’aula on hi havia simulat el museu. Allà ens esperava un voluntari (professor jubilat) que simulava ser el guia del museu. Ens va anar explicant els diferents plafons, les fotografies, les escultures, les mostres dels diferents materials que utilitzava,... Els nens i nenes van escoltar amb molta atenció, li feien preguntes i relacionaven algunes de les coses que havien vist en el vídeo. De fons hi havia música del renaixement posada.

Un cop acabada l’explicació vam deixar un temps perquè cada alumne aprofundís més estona amb el que més li hagués cridat l’atenció. Alguns van seguir llegint els títols dels diferents plafons i les explicacions que es podien anar obrint amb pestanyes que vam crear, altres van començar a tocar i palpar les maquetes de les escultures i invents que hi havia, algun alumne es va acostar cap a l’ordinador amb l’intenció d’escoltar millor la música, uns altres van començar a manipular els diferents materials intentant crear el seu propi invent,...

Al final es va realitzar una valoració conjunta en la qual cada alumne va explicar si li havia agradat l’activitat, com s’havia sentit, què havia après,..

Com es van treballar les diferents intel·ligències?

Lògicomatemàtica: compra-venta de les entrades, ordre i seqüenciació dels plafons i les maquetes.

Lingüística: Cartells del banc, taquilla, cinema i museu. Explicacions verbals. Les fitxes de les maquetes, els plafons explicatius. Explicacions del vídeo.

Cineticocorporal: canvi d’espais, recorregut lliure per veure el museu, manipular els diferents materials.

Musical: la música de fons, els diferents tons de veu utilitzats.

Espacial: ubicació dels tres espais. Relació dels continguts del vídeo amb els del museu.

Interpersonal: relació entre els alumnes, amb els adults que conduïen l’activitat, relacions d’ajuda entre ells, formular preguntes,...

Intrapersonal: activitat de respiració inicial, valoració individual de cada alumne.

Naturalista: exploració dels diferents materials presentats, temes de la naturalesa que sortien al vídeo.

Valoració de la sessió
La sessió es va valorar de manera molt positiva. El format va ser l'adequat, molt dinàmic i amb estímuls molt variats que ajudaven als alumnes a sentir-se còmodes amb el que se'ls estava ensenyant i els facilitava l'aprenantatge, i  es van poder treballar les diferents intel·ligències a través de la presentació del talent.   
Com a aspecte a millorar per a alguna altra sessió semblant seria el fet de fer més participativa la part de l'exposició del museu, aconseguir fer més interactiva la part explicativa del guia del museu, ja que alguns alumnes els va costar mantenir la atenció durant tota la explicació.