Aquesta setmana la psicopedagoga del centre em va ensenyar
diferents recursos que utilitzen per organitzar-se a nivell d’escola i
comunicar-se entre les diferents aules i professionals que hi treballen, i
també amb serveis externs que acullen alguns dels alumnes.
El que em va cridar
més l’atenció és la utilització d’un programa
informàtic en xarxa, que van crear ja fa uns anys i l’han anat
perfeccionant (l’Entigest), que els permet veure els expedients dels alumnes i també
anotar/consultar dades que fan referència a aspectes més personals, físics,
psicològics,... però també les valoracions de les reunions fetes amb els pares,
valoracions del CSMIJ,... o el registre dels diferents incidents que hi ha
hagut, per exemple, amb algun alumne. La veritat és que vaig trobar que era una
eina molt interessant, ja que et permetia disposar d’un ventall d’informacions
molt útils (en un període de temps reduït) alhora de portar a terme una
intervenció, i també perquè propicia i facilita la relació i comunicació entre els
diferents professionals que atenen als alumnes la qual cosa beneficia la tasca
de cadascun.
Després de conèixer aquest programa em va ensenyar un instrument
que utilitzen per tal d’avaluar la conducta
adaptativa de les persones amb discapacitat, l’ICAP (adaptació de Montero,
D). És una prova individual, d’uns 20
minuts de durada, que s’aplica quan l’alumne ja porta com a mínim 3 mesos a l’escola
i es valoren diferents ítems que fan referència a la conducta adaptativa (capacitats
motrius, comunicatives, de la vida personal, de la vida comunitària) i als
problemes de conducta. Em va proposar poder participar quan es passessin les proves als alumnes que havien entrat aquest curs.
La valoració de les possibles limitacions en la conducta
adaptativa, conjuntament amb la valoració del funcionament intel·lectual (QI),
ens dóna eines per tal de poder establir si existeix, i en quin grau, retard
mental en l’alumne avaluat.
Un cop establert el diagnòstic el psicopedagog haurà de
treballar per tal de: poder-los oferir oportunitats, propiciar al màxim la seva
participació activa en els diferents contextos, prioritzar els aprenentatges
més funcionals que són els que els serviran per ser competents en la vida diària,
portar a terme un anàlisi de les seves
necessitats per tal de determinar els ajuts i els suports que necessitaran, i
portar a terme una intervenció centrada en el currículum.
Un alumne serà més o
menys retardat segons la naturalesa de les situacions amb les quals s’hagi
d’enfrontar i els ajuts que se li puguin facilitar per encarar-les.
Realment disposen d'una eina informàtica en xarxa molt útil, ja que com be dius facilita l'intercanvi d'informacions entre els diferents professionals. Molt interessant!
ResponEliminaBon dia Helena, tal i com comenteu, aquesta pot ser una eina molt útil per a la comunicació entre professionals i docents. En el centre on jo realitzo les pràctiques no disposen d'aquesta eina ni de cap de semblant. Els expedients dels alumnes estan en paper, classificats en carpetes, com tradicionalment s'ha fet. Fins i tot en alguns casos, els informes s'escriuen a mà, encara avui dia. Crec que les noves tecnologies ens obren una porta a noves aplicacions i programes que poden ser molt útils per a la coordinació i col•laboració entre docents (com és aquest cas), i en recursos educatius a l'aula. No obstant això, no es tracta de substituir el llibre de text per l’ordinador, tal i com passa en algunes escoles, sinó de produir un canvi global en la metodologia educativa que faciliti l’aprenentatge significatiu i promogui la qualitat de l'ensenyament.
ResponElimina