El sistema PECS

A l’escola, per tal de desenvolupar les capacitats comunicatives dels alumnes, utilitzen diferents mètodes depenen de les seves capacitats cognitives i lingüístiques, fent ús de sistemes alternatius/augmentatius de la comunicació (SAAC).

Un dels sistemes més utilitzats és el mètode PECS, un sistema de comunicació per intercanvi d’imatges pensat per crear comunicació en persones que pateixen greus alteracions comunicatives (TEA, trastorns neurològics, malalties degeneratives, pluridiscapacitat,....). A l’escola tenim diferents alumnes que utilitzen aquest sistema, en diferents intensitats, i amb el quals es porta a terme un treball específic de comunicació amb la mestra de l’aula i els professionals especialistes (logopeda).

D’on sorgeix el sistema PECS?

Va ser desenvolupat per Bondy i Frost el 1994 per tal d’ajudar a les persones amb autisme en l’adquisició d’habilitats per a la comunicació funcional. És un mètode de comunicació visual i de lecto-escriptura basat en un sistema de comunicació per intercanvi d’imatges entre el subjecte i les persones del seu entorn.

Com es porta a terme?

En el procés d’aprenentatge del mètode es segueixen diferents fases, en les quals l’alumne va progressant i que tenen una durada diferent depenen de l’evolució realitzada per cada subjecte.

Fase 1: Com comunicar-se

Els alumnes aprenen a intercanviar una sola imatge amb elements o activitats que realment volen. 

Fase 2: Distància i persistència

Utilitzant encara només una sola imatge, l’alumne aprèn a generalitzar aquesta nova habilitat utilitzant-la en diferents contextos, amb diferents persones i amb diferents distàncies. Se’ls ensenya a ser comunicadors persistents. 

Fase 3: Discriminació d'imatges

L'alumne aprèn a seleccionar d'entre dues o més imatges per demanar els seus objectes o activitatspreferides. Les imatges es col·loquen al llibret de comunicació i fàcilment es treuen per a poder-se comunicar. 

Fase 4:  Estructura de la frase

L'alumne aprèn a construir frases simples en una "tira-frase" desplegable, utilitzant una imatge de "Jo vull" seguida de l'objecte que s'està demanant en aquell moment. A mesura que es va avançant s'introdueixen verbs, adjectius,...

Fase 5: Respondre preguntes
L'alumne aprèn a respondre preguntes del tipus "Què vols?".

Fase 6: Comentar

S'aprèn a respondre preguntes com ara "Què veus?", "Què sents?",... i s'aprenen a crear frases que comencen amb "Jo veig", "Jo sento".

A l’aula en la qual participo hi ha una nena, amb la síndrome d’Angelman, amb la qual fa un parell de cursos que s’està utilitzant el sistema PECS. Ella no pot utilitzar la parla per comunicar-se, només emet alguns sons i s’expressa amb alguns gestos, per això es va introduir el sistema PECS per tal de proporcionar-li un sistema alternatiu de comunicació.

Actualment es troba treballant en la fase 3. Es realitza un registre de les diferents comunicacions que es porten a terme i es va informant a la logopeda, que supervisa el treball realitzat, l’avalua i va introduint les modificacions i ajudes corresponents. , per exemple, se li han introduït noves imatges que han sorgit del seu propi interès i són motivadores per ella.

Quines són les avantatges del sistema PECS?

- L’intercanvi de la imatge per l’objecte és clarament intencional.

- La comunicació és significativa i motivadora per l’alumne.

- S’aconsegueix la comunicació espontània.

- És fàcil d’utilitzar en qualsevol context.

Per últim...

Afegir que la implementació d’aquest sistema ha d’estar guiat per professionals però que és indispensable el treball, la col·laboració i la participació dels diferents agents educatius amb els quals interactua l’alumne i específicament la família, per tal de donar contingut i sentit als aprenentatges realitzats i poder aconseguir l’objectiu final que no és altra que ensenyar a l’alumne a comunicar-se.

Us passo un vídeo que m’ha semblat interessant i que exemplifica bé les diferents fases del mètode.

https://www.youtube.com/watch?v=aouSfDAW-Q8