Què és educar?

Què és educar?

diumenge, 20 de desembre del 2015

Conclusions



Ja hem arribat a finals del mes de desembre i ja conclou el Practicum I. Quan miro enrere veig que m'ha passat el temps molt ràpid i que ha estat una experiència inquietant al principi, per la novetat d'allò que s'iniciava i que per fi començaria a posar en pràctica, i molt enriquidora a nivell professional, però també a nivell personal.

Pel que fa a la realitat amb la qual m’he trobat, la de l’aula, del centre,... he procurat portar a terme una bona observació, mantenint-me en el meu rol i sumant-me cautelosament en la dinàmica de les intervencions que portava a terme la psicopedagoga. M’he fet una idea de les tasques que es porten a terme en un CEE, com intervenen la psicopedagoga però també els diferents professionals amb l’alumne, i el treball col·laboratiu que realitzen per tal d’atendre la diversitat de l’alumnat i donar així la resposta concreta més òptima en cada moment. La diferenciació de les tasques entre la mestra de l’aula i la psicopedagoga és un aspecte que em va cridar força l’atenció, ja que en una escola d’educació especial algunes tasques més típiques de la psicopedagoga les realitzen les mestres de l’aula, ja que la totalitat de l’alumnat que atenen té necessitats educatives especials, per tant la mestre ja esdevé una especialista en molts aspectes.
També he observat la importància del treball amb les famílies, la necessitat d’establir-hi una bona comunicació pel benefici de l’alumne.

Penso que quan m’ha faltat informació o he volgut saber més coses sobre algun tema he estat capaç de cercar la informació teòrica de l’àmbit o aspecte concret que necessitava, intentant sempre que fos al màxim de rigorosa i fiable. M’he basat en els diferents materials de les diverses assignatures que he estat cursant durant la carrera, i també en fonts d’informació externes. Per altra banda he intentat sintetitzar al màxim, mostrant la informació de forma clara i coherent, i que fos amena i entenedora per la persona que l’havia de llegir.


He utilitzat el blog i les diferents Pac’s per anar plasmant part del que anava observant, intentant relacionar la part pràctica amb les assignatures teòriques que he anat estudiant, aplicant així els coneixements apresos, i des d’una visió de la intervenció com a un model d’anàlisi educacional constructiu, on el psicopedagog construeix aquest context de col·laboració amb altres persones i professionals, treballant de manera conjunta.
L’experiència ha estat molt satisfactòria, he treballat amb unes professionals excel·lents, que m’han ajudat en tots els aspectes: a integrar-me al centre, a implicar-me en la feina diària sentint-me una més, a compartir la seva visió amb mi, a donar-me espai per oferir les meves opinions,... Ara a descansar uns dies a començar a preparar-nos pel Practicum II.
Moltes gràcies a tothom!

dimecres, 16 de desembre del 2015

Procés de negociació



Durant aquests últims dies hem estat portat a terme el procés de negociació amb la tutora de pràctiques i la mestra de l’aula per tal d’acordar el pla d’intervenció que portaré a terme a partir del següent semestre.
Des d’un principi teníem clar que la meva intervenció hauria de formar part de algunes de les realitats específiques que havia anat observant durant els primers mesos de les pràctiques, i que caldria acotar molt bé les tasques necessàries a portar a terme per tal de poder obtenir els resultats desitjats. 

Primerament els vaig exposar la meva visió fruit dels mesos que havia estat observant el funcionament del centre, de l’aula, les funcions que els professionals portaven a terme,... 
Per una banda el fet diferencial de les escoles d’educació especial respecte als centres ordinaris en relació a que bastantes tasques pròpies del psicopedagog les assumeixen els mestres de les aules, ja que ja compten amb uns coneixements més específics i són ells els que atenen de primer mà diàriament a tots els alumnes amb necessitats educatives especials.
També la gran diversitat que hi ha a les aules, tot i tenir ratios molt acotades i poder treballar amb un nombre bastant reduït d’alumnes per mestra, hi ha una gran diferencia en la manera com cada alumne accedeix al coneixement, les ajudes que necessita, els recursos que se li han de proporcionar,... de vegades no és fàcil per la mestra poder treballar en paral·lel amb els diferents alumnes, ja que sovint les activitats genèriques necessiten estar adaptades a cada individualitat. 

En una primera trobada amb la psicopedagoga i després d’explicar-li les observacions realitzades i proposar-li diferents possibles camps d’intervenció, vam acotar les opcions en dues possibles intervencions, tenint en compte el temps del qual disposàvem i prioritzant les aquelles que es veien més necessàries.
La primera consistiria en participar en un Pla pilot d’introducció la metodologia de les IM a l’aula, en el qual jo realitzaria una de les fases que consistiria en avaluació de l’estil d’aprenentatge de cada alumne alhora d’enfrontar-se a les tasques de les diferents intel·ligències.
La segona es tractaria de portar a terme un Pla de conducta de l’aula. Es portaria a terme una valoració de cada alumne i es definiria la necessitat o no d’elaboració d’un pla de conducta individual.

Després de portar a terme un anàlisi i valoració conjunta de les propostes plantejades es va acordar que realitzaria la intervenció de l’aplicació de les intel·ligències múltiples a l’aula.
He observat la diversitat de l’alumnat que hi ha a les aules, i tot i ser pocs alumnes, les seves característiques i la manera que tenen per accedir als aprenentatges són força diferents. Cada un d’ells és intel·ligent d’una manera diferent. Si trobem en el que més destaca això ho podem utilitzar per millorar altres àmbits.


dilluns, 14 de desembre del 2015

Xerrada interessant!

Demà a Manresa es portarà a terme una xerrada sobre "La comunicació afectiva i efectiva amb adolescents" en la qual l'Eva Bach donarà claus per tal de poder mantenir una bona relació i comunicació amb els adolescents. Com a futurs psicopedagogs ens hem d'anar formant en la manera en com ens podem comunicar millor amb els nostres alumnes per tal que acabin sent millors persones.

Per si algú i interessa aquí us penjo al cartell.





 Pels que no hi podeu assistir però us interessa el tema us passo la pàgina web de l'Eva Bach, on hi ha material molt interessant en relació a aquest tema i altres.


http://www.evabach.cat/



dissabte, 12 de desembre del 2015

El sistema PECS



A l’escola, per tal de desenvolupar les capacitats comunicatives dels alumnes, utilitzen diferents mètodes depenen de les seves capacitats cognitives i lingüístiques, fent ús de sistemes alternatius/augmentatius de la comunicació (SAAC).
Un dels sistemes més utilitzats és el mètode PECS, un sistema de comunicació per intercanvi d’imatges pensat per crear comunicació en persones que pateixen greus alteracions comunicatives (TEA, trastorns neurològics, malalties degeneratives, pluridiscapacitat,....). A l’escola tenim diferents alumnes que utilitzen aquest sistema, en diferents intensitats, i amb el quals es porta a terme un treball específic de comunicació amb la mestra de l’aula i els professionals especialistes (logopeda).

D’on sorgeix el sistema PECS?
Va ser desenvolupat per Bondy i Frost el 1994 per tal d’ajudar a les persones amb autisme en l’adquisició d’habilitats per a la comunicació funcional. És un mètode de comunicació visual i de lecto-escriptura basat en un sistema de comunicació per intercanvi d’imatges entre el subjecte i les persones del seu entorn.

Com es porta a terme?
En el procés d’aprenentatge del mètode es segueixen diferents fases, en les quals l’alumne va progressant i que tenen una durada diferent depenen de l’evolució realitzada per cada subjecte.

Fase 1: Com comunicar-se
Els alumnes aprenen a intercanviar una sola imatge amb elements o activitats que realment volen. 
Fase 2: Distància i persistència
Utilitzant encara només una sola imatge, l’alumne aprèn a generalitzar aquesta nova habilitat utilitzant-la en diferents contextos, amb diferents persones i amb diferents distàncies. Se’ls ensenya a ser comunicadors persistents. 
Fase 3: Discriminació d'imatges
L'alumne aprèn a seleccionar d'entre dues o més imatges per demanar els seus objectes o activitatspreferides. Les imatges es col·loquen al llibret de comunicació i fàcilment es treuen per a poder-se comunicar. 



Fase 4:  Estructura de la frase
L'alumne aprèn a construir frases simples en una "tira-frase" desplegable, utilitzant una imatge de "Jo vull" seguida de l'objecte que s'està demanant en aquell moment. A mesura que es va avançant s'introdueixen verbs, adjectius,...
Fase 5: Respondre preguntes
L'alumne aprèn a respondre preguntes del tipus "Què vols?".
Fase 6: Comentar
S'aprèn a respondre preguntes com ara "Què veus?", "Què sents?",... i s'aprenen a crear frases que comencen amb "Jo veig", "Jo sento".


A l’aula en la qual participo hi ha una nena, amb la síndrome d’Angelman, amb la qual fa un parell de cursos que s’està utilitzant el sistema PECS. Ella no pot utilitzar la parla per comunicar-se, només emet alguns sons i s’expressa amb alguns gestos, per això es va introduir el sistema PECS per tal de proporcionar-li un sistema alternatiu de comunicació.

Actualment es troba treballant en la fase 3. Es realitza un registre de les diferents comunicacions que es porten a terme i es va informant a la logopeda, que supervisa el treball realitzat, l’avalua i va introduint les modificacions i ajudes corresponents. , per exemple, se li han introduït noves imatges que han sorgit del seu propi interès i són motivadores per ella.

Quines són les avantatges del sistema PECS?
- L’intercanvi de la imatge per l’objecte és clarament intencional.
- La comunicació és significativa i motivadora per l’alumne.
- S’aconsegueix la comunicació espontània.
- És fàcil d’utilitzar en qualsevol context.

Per últim...
Afegir que la implementació d’aquest sistema ha d’estar guiat per professionals però que és indispensable el treball, la col·laboració i la participació dels diferents agents educatius amb els quals interactua l’alumne i específicament la família, per tal de donar contingut i sentit als aprenentatges realitzats i poder aconseguir l’objectiu final que no és altra que ensenyar a l’alumne a comunicar-se.

Us passo un vídeo que m’ha semblat interessant i que exemplifica bé les diferents fases del mètode.